Com es pot ajudar als fills en els estudis?

·        Procurant que descanse el temps necessari.

·        Aconsellant-li una bona organització i planificació del temps.

·        Oferint-li la col·laboració, però sense suplantar el seu treball.

·        Creant un clima familiar afectiu i motivador.

·        Alabant els seus èxits i  metes aconseguides.

·        Valorant positivament els seus esforços i qualitats personals.

Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)

·        Acceptant incondicionalment els seus límits i defectes.

·        No ocultant la informació que deu conèixer el Tutor, per dolorosa que siga.

·        Tractant a cada fill segons la seua manera de ser.

·        No comparant mai els èxits o fracassos d’un fill amb els èxits o fracassos d’altres membres de la família.

·        Proposant-li metes i esforços possibles i realistes.

·        Preocupant-se d’ell com a persona i no sols com a estudiant.

·        Criticant o corregint els errors del seu fill però mai la seua persona.

·        Evitant projectar en el seu fill els temors i ansietats pròpies.

·        No volent compensar els fracassos propis amb els èxits del seu fill.

·        Tenint una visió positiva de la vida, de les persones en general i del seu en particular.

·        No demostrar excessiva importància respecte als problemes personals o familiars.

·        Orientar-los, i mai imposar, en cadascuna de les opcions que el seu fill ha de prendre al llarg de la seua vida acadèmica.

·        Respectant les seues decisions preses, després d’haver-los consultat.

·        Valorant, davant, sobre i per damunt de tot, LA FELICITAT DEL FILL.

Ens anem de congrés a Jaén.

Les dos companyes de PT , les de la caseta, se’n van este dijous 15 al " Congreso Estatal sobre Convivencia Escolar" a Jaen.

Es tracta d’una trobada que es convoca periòdicament (cada vegada en un lloc diferent) per tractar el tema de la convivència escolar. L’estructura del congrés la forma una part d’exposició i una de treball, tot per aconseguir ajuntar l’ experiència acumulada per molts professionals que han investigat  o saben del tema.

La trobada, com ja s’ha apuntat, té com a finalitat fer un intercanvi  d’experiències i treballs. És una manera molt efectiva de conèixer que fan altres professionals preocupats pel mateix tema. Els ponents i assistents al congrés són professors i també hi van  altres implicats en educació de tot l’Estat espanyol, siga assistents socials, educadors, politics....

Hi es parlarà sobre els models predominants de valors socials, sobre la gestió de convivència a l’aula, sobre la implicació de la comunitat en la convivència escolar, sobre el paper de  l’orientació i acció tutorial...

Amb tot s’aconsegueix tenir coneixement d’una ampla pluralitat de models que són els que cadascú aporta i que a nosaltres ens podran servir de referents en algun moment. Les companyes Silvia i Elena prendran nota. Saber què fan al País Basc o a Ceuta obri la gama de possibilitats a tenir en compte en la nostra realitat particular. 

La seua exposició tractarà sobre dos aspectes: la prevenció i l’actuació en les escoles. Porta per titol “Convivir en el CEIP Elías Tormo: Prevención y gestion de conflictos en el aula.” Endavant. Altre any les acompanyaré jo, este no ha pogut ser. Encara que no és tan fàcil aconseguir plaça de ponent o assistent. Per ser de temàtica interessant que suscita molts interrogants, és una cita anual molt desitjada i cada convocatòria rep moltes  sol·licituds per anar-hi. Hem tingut sort. De la comunitat valenciana només n’han agafat dos comunicacions. El treball presentat conjuntament per Silvia i Elena ha estat un d’ells. Enhorabona, el que heu presentat deu ser interessant. En tornar ja ens fareu una ressenya del que heu exposat i de l’experiència.

El Racó de Pensar

Aquesta activitat es  pot aplicar als xiquets a partir de 2-3 anys.

             L’objectiu és aconseguir que el nostre fill/a es calme i reflexione   sobre un comportament que els pares no has aprovat.

            Explicarem al nostre fill/a que hi haurà un “racó de pensar” a casa. Serà un espai sense gaires estímuls on hi haurà una cadira. El xiquet ha de reconèixer aquest espai com un espai per reflexionar sobre un comportament inadequat i/o per calmar-se. Acudirà a aquest racó quan volem que reduisca una determinada conducta (insultar, pegar, rebequeries, etc.).

Quant al temps que ha de quedar-se el xiquet al “racó de pensar”, es pot utilitzar el següent criteri: s’aplicarà aproximadament un minut per any d’edat. Exemple: a un xiquet de 4 anys li aplicarem com a màxim 4 minuts.

Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)

Una vegada  passe el temps pactat, convidarem el nostre fill a tornar a actuar amb normalitat.

Hem de presentar aquesta estratègia com una conseqüència posterior a una conducta inadequada i no com un càstig.

            Molt important: si es donen queixes, plors, etc. per part del xiquet/a, l’adult pararà el rellotge i no es tornarà a començar fins que el nostre fill  no estiga calmat i assegut al lloc acordat.

Aquesta activitat està extreta del llibre: Activitats de tutoria per a les famílies, del CEIP Puig d'en Valls (Eivissa).on els dibuixos són de Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa) i la coordinadora és Elena Garcia Morell.

PAUTES PER A LA FAMÍLIA: Previndre i tractar les disfonies

Abordem en esta ocasió el tema de la veu, concretament les disfonies que tantes voltes afecten, sobre tot, quan arriba el fred. No és un tema fàcil de tractar perquè tot depèn de la conscienciació de la persona afectada.

En el cas dels xiquets encara és més difícil perquè no arriben a entendre la importància de tindre cura de les cordes bucals, que són les úniques que tenim i no poden ser substituïdes per altres.

Des de casa hem d’estar pendents per prevenir i “curar”. Curar entre cometes perquè és més “dominar la situació” per a que no torne a passar. Hi van alguns consells que podeu posar en marxa tan en el cas de tenir fills amb tendència a la ronquera com si no, i així amb tot, evitar mals majors.

-  S’han d´ oferir models de parla adequats.

-  Parlar-li espaiat, rítmicament i amb pauses, utilitzant un volum moderat de veu.

-  Evitar corregir censurant contínuament la conducta verbal del xiquet, en cas d’observar una conducta errònia, explicar com ha de ser.

- Es necessari conèixer i comprendre quines són les conductes respiratòries i fonedores que interessa potenciar o eliminar: vore l’estil comunicatiu del fill:

                         . Ús freqüent d´una veu cridanera, “xillona”.

                         . Si hi ha tensió en la musculatura del coll i de la cara

            .  Si la respiració és....entrellaçada, amb incoordinació respiratòria....

                         . Si té hàbit de cridar i parla molt fort.

- Evitar els ambients de molt de soroll que obliguen a augmentar la intensitat de la veu.

- Mantenir  l’ambient net de pols i fum... a fi d´evitar la possible irritació de les cordes.

- Incrementar la humitat en l’ambient de les dependències de la casa.

- Evitar canvis bruscos de temperatura: acalorades en el joc, passar de fred a calor...

- No donar-li begudes ni molt gelades ni molt calentes.

- Si la ronquera, disfonia o afonia és continua, s’ha de tractar mèdicament, potser apareguen nòduls o pòlips que ha de tractar el foniatra que és l’especialista clínic.

-  Procurar que es gite cada nit tranquil i relaxat.

-  Oferir-li una vida física i psíquicament sana.

- Començar el dia amb ell fent alguns exercicis de respiració profunda.

- Inculcar al xiquets hàbits de postura adequats.

- Fer gàrgares amb camamilla, o aigua mesclada amb llima.

- Practicar la neteja del nas amb suero fisiològic.

- Crear l’hàbit de beure aigua assíduament.