Hola!! Hui volem compartir amb vosaltres un conte de Isabelle Carrier que ens ha agradat molt..."El cazo de Lorenzo".
"Un cuento metafórico para hablar de las diferencias a los más pequeños". "La superación de un niño con dificultades para sobrellevar el día a día".
El conte està publicat per l'editorial Juventud i recomanat per FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad Intelectual). http://www.feaps.org/
El passat divendres 18 de febrer, Maria Carme Boqué, va impartrt una conferència sobre l'educació en les famíllies a Santa Eulària des Riu (Eivissa). Ens va mostrar un poema de Dorothy Law Nolte, anomentat "Los niños aprenden lo que viven". L'hem traduït al valencià i el volem compartir amb vosaltres.
ELS NENS APRENEN EL QUE VIUEN
Si els nens viuen amb crítica, aprenen a condemnar.
Si els nens viuen amb hostilitat, aprenen a barallar-se.
Si els nens viuen amb por, aprenen a ser aprensius.
Si els nens viuen amb llàstima, aprenen a sentir pena per ells mateixos.
Si els nens viuen amb ridícul, aprenen a ser timids.
Si els nens viuen amb gels, aprenen a sentir enveja.
Si els nens viuen amb vergonya, aprenen a sentir culpa.
Si els nens viuen amb ànim, aprenen la confiança.
Si els nens viuen amb tolerància, aprenen la paciència.
Si els nens viuen amb elogis, aprenen l'apreciació.
Si els nens viuen amb acceptació, aprenen a amar.
Si els nens viuen amb aprovació, aprenen a estimar-se.
Si els nens viuen amb reconeixement, aprenen que és bo tindre una meta.
Si els nens viuen compartint, aprenen la generositat.
Si els nens viuen amb honestedat, aprenen la sinceritat.
Si els nens viuen amb imparcialitat, aprenen la justícia.
Si els nens viuen amb amabilitat i consideració, aprenen el respecte.
Si els nens viuen amb seguretat, aprenen a tindre confiança en si mateixos i en aquells del seu voltant.
Si els nens viuen amb amistat, aprenen que el món és un bonic lloc on viure.
Dorothy Law Nolte
L'acompanyem d'un vídeo que no necessita presentació...mireu-lo, és molt curt i molt clar.
Mireu aquest vídeo d'un poema de Loris Malagizzi titulat: Los 100 lenguajes del niño.
Val la pena invertir quatre minuts que dura en disfrutar-lo.
Los 100 lenguajes del niño
El niño está hecho de cien. El niño tiene cien lenguas cien manos cien pensamientos cien maneras de pensar de jugar y de hablar cien siempre cien maneras de escuchar de sorprenderse de amar cien alegrías para cantar y entender cien mundos que descubrir cien mundos que inventar cien mundos que soñar.
El niño tiene cien lenguas (y además de cienciencien) pero le roban noventa y nueve. La escuela y la cultura le separan la cabeza del cuerpo. Le dicen: de pensar sin manos de actuar sin cabeza de escuchar y no hablar de entender sin alegría de amar y sorprenderse sólo en Pascua y en Navidad.Le dicen: que descubra el mundo que ya existe y de cien le roban noventa y nueve. Le dicen: que el juego y el trabajo la realidad y la fantasía la ciencia y la imaginación el cielo y la tierra la razón y el sueño son cosas que no van juntas Y le dicen que el cien no existeEl niño dice: "en cambio el cien existe".
Us donem la benvinguda a aquest bloc "especial". Esperem que us resulte útil i profitós i que ens transmitiu les vostres opinions. Estarem en contacte...
