L'ALIMENTACIÓ, un element a tenir en compte

Este és un nou capítol sobre com ajudar als xiquets per parlar bé.

Parlàrem ja en apartats anteriors sobre com és d’important per parlar bé que els xiquets juguen amb xiulets, a bufar, a fer gestos facials parlàrem sobre la recomanació de les praxis o fer carasses, i hui toca el torn a l’alimentació.

I és que és important que els xiquets no s’ho mengen tot desfet o blanet. Els maxil•lars s’enforteixen mastegant, mossegant; per exemple és molt bo menjar-se una poma a mos redó, o rossegar un tros carn, a poc a poc, per poder engolir amb facilitat.

La llengua també treballa i pren consistència amb esta simple acció i ja sabeu que la llengua ha d’estar forta per poder emetre la majoria dels fonemes.

Per presses o per super protecció tendim a presentar els aliments dels xiquets trossejats, tallats en porcions xicotetes. Cada etapa en l’evolució del creixement requereix una alimentació i arribats a una edat, el xiquet/a ha d’anar abandonant els costums alimentaris de bebè (biberons, papilles, sopes, pures...) per anar adquirint costums de majors. És el que toca en el procés normal del creixement. No hem d’endarrerir nosaltres l’avanç de la parla per culpa dels mals hàbits.

Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)

Penseu-ho bé la pròxima vegada, recordeu estos consells. Tal volta el vostre fill remugue si veu la poma o el tros de carn sencer, tal volta tarde més en acabar-se el menjar, si, és cert. Però heu d’imposar el vostre criteri, ho podeu fer de manera gradual, a poc a poc. El més important és que heu d’anar evitant uns hàbits alimentaris que a certa edat, fan més mal que bé.

Així que no val a dir que el xiquet no vol menjar o que no li agrada. Hi ha casos d’intolerància d’algun ingredient o algun menjar que no els agrade especialment, però en termes generals els menuts s’acostumen a menjar el que nosaltres els inculquem i el que veuen que nosaltres mengem.